Flexibles

Què fa respirar la meva ànima?

Els poemes musicats



i escriure

La nina dels llibres de papallones
quan tenia set anys tenia dues cares
amb jardí i sol i olor de verd i gelades
improbables tenia un món que li era donat
com a tothom.

I no és tan senzill honrar el pare i impedir
la vergonya de tombar la sal del teu adn
i tot i així continuar traginant el sac
de tabac de contraban,
estraperlo al bosc-memòria. 

i aquest poema 

No t'ennueguis amb records. Set claus

barren set portes. Saps prou bé què hi ha

darrere cadascuna per tornar-hi

amb el pretext d'enyors o negligències.

No s'esmena la vida ja viscuda

i aquest crepuscle de balaix desvetlla

noves veus que vulneren tots els límits.

Guarda la trista borra dels secrets

al fons obscur de qualsevol butxaca.

Que no t'exclogui el vent dels seus combats

ni la mar, dels seus ocis. Per colrar-te

de nou la pell hauràs d'obrir finestres.

No sentis massa pietat de tu.

Llença les claus i aprèn-te més encara.

Poema IV de Set poemes d'aniversari del llibre Estimada Marta de Miquel Martí i Pol

i l'amor incondicional del meu moix Terenci, les abraçades de ma mare, el suport de mon pare, els silencis còmplices del meu germà. Els meus amics de fa vint anys, els de fa deu, els de fa mesos. Viatjar tota sola i recuperar la fe en les persones. Els moments que em fan recordar que tot això val la pena. La pintura i els ready-mades. Els quadres d'Egon Schiele. Les cançons de Placebo i Radiohead. El vers "just 'cause you feel it doesn't mean it's there". La cançó de bressol que me cantava ma mare quan era petita. El record de la meva padrina. Un arbre genealògic que vaig fer quan anava a secundària. La bondat dels desconeguts. Les relacions efímeres però profundes. Els camins inesperats. Les festes de l'orgull lgbt, les nits sense dormir, els vespres de sofà i pel·lícula. Veure el sol sortir i pondre's un mateix dia. Anar a la muntanya i perdre-m'hi. Plorar perquè he tengut un somni preciós. 

 

Comentarios

No hay ningún comentario

Añadir un Comentario: